És un bon consell per a la vida en general no jutjar els propis sentiments com a bons o dolents. El que sents ho sents i, per tant, no és ni dolent ni bo, sinó una reacció emocional davant d’un fet. El que és important no és el que sents sinó allò que fas amb el que sents.
És normal que si actualment el teu fill t’està duent al límit dia sí i dia també, exerceix violència física o psicològica contra tu o simplement sents que actua amb total desconsideració i manca de respecte cap a tu, puguis arribar a sentir odi.
Quan sorgeix un sentiment així, només ens està avisant que estem desbordats i que cal que traiem el més ràpidament possible les nostres eines d’autocontrol emocional de la butxaca abans no explotem i ens en penedim després.
Hem d’intentar no perdre de vista mai que nosaltres som els adults i ells els adolescents amb poques eines de control emocional i, per tant, ens pertoca aquesta posició difícil però necessària. Som els adults però som persones; per tant, si un dia ens desbordem, tampoc cal que ens fustiguem durant la resta de la nostra vida, però sí que és bo ser conscients dels nostres propis límits i mirar de detectar el moment previ a l’explosió emocional. Els nostres fills són els nostres millors mestres i ens coneixen millor que ningú més i, per tant, saben quines tecles tocar per treure’ns de polleguera. Ens tenen presa la mida i també n’hem de ser conscients.
Per poder gestionar les emocions “negatives” primer hem d’acceptar que les sentim i després mirar d’entendre el que ens les desperta. En les emocions, hi entren en joc quatre aspectes:
• una situació concreta
• una sèrie de reaccions fisiològiques específiques o sensacions
• uns pensaments determinats
• un tipus de respostes concretes apropiades a la situació
Les emocions afecten tant la manera com pensem com les reaccions que es produeixen al nostre cos i, a més, el que pensem i les reaccions emocionals del nostre cos es relacionen entre si. Per tant, si aprenem a dominar els nostres pensaments, controlarem millor les nostres emocions i, si volem aprendre a dominar les nostres emocions, primer haurem d’aprendre estratègies per controlar la nostra manera de pensar i de dominar les reaccions del nostre cos.
Les emocions canvien constantment, apareixen i desapareixen, i estan sotmeses a variacions durant tota la nostra vida en funció de l’etapa per la qual passem. Si ens trobem en un moment feliç i tranquil, sense problemes o preocupacions importants, l’estat emocional tendeix a ser estable i tenim menys emocions “negatives”. Per contra, si passem per moments de grans canvis o noves situacions (trencament de parella, canvi de casa, canvi de feina, malaltia greu d’un ésser estimat...), les nostres emocions es posen en marxa i és més freqüent experimentar tant emocions positives com negatives. Sentir emocions, en definitiva, és la prova que un està viu i reacciona davant l’entorn.
Aprendre a percebre els senyals emocionals, a etiquetar-los i acceptar-los ens permet dirigir les nostres emocions i aprofundir-hi. No estem acostumats a analitzar el que estem sentint de manera precisa abans d’expressar-ho, de manera que quan ho expressem ho fem de manera espontània, amb explicacions confuses i poc clares. Reaccionem de manera inconscient en lloc d’actuar de forma conscient i, a posteriori, moltes vegades ens penedim de les nostres reaccions. Ens hem d’acostumar a no jutjar el que sentim com a bo o dolent, sinó a analitzar per què sentim allò, què ens ha motivat aquell sentiment per comprendre’ns i poder decidir com actuar.
El qui no és capaç d’entendre les seves pròpies emocions difícilment podrà entendre les dels altres, i aquí ja tenim una barreja altament explosiva.
La majoria de nosaltres hem desenvolupat estratègies de repressió i evasió per emmascarar o donar un altre sentit a les emocions que jutgem com a desagradables o inacceptables. De manera automàtica, sense ser-ne conscients, només permetem l’accés a la nostra consciència de determinades emocions i n’anul·lem d’altres, com l’enveja, la ràbia… ; però, no pel fet de rebutjar les emocions negatives, ens lliurarem dels seus efectes. Si no les fem conscients, en algun moment esclataran en crisis emocionals. Durant aquests períodes, la part emocional del cervell pren la davantera a la zona racional abans que aquesta pugui fer una anàlisi de la situació i prendre una decisió. Venen llavors els plors descontrolats, els cops de porta, el riure histèric. Abans d’arribar a aquest punt, és recomanable fer conscient el que estàs sentint i poder posar una distància emocional que et permeti el procés racional que necessites fer per poder prendre una decisió.
El distanciament emocional és necessari per poder veure amb perspectiva una situació dolorosa i amenaçant; però d’altra banda, si aquest distanciament és excessiu, ens pot impedir acceptar la difícil realitat i, per tant, no és una bona opció.
Hi ha d’haver un equilibri necessari entre raó i emoció. Quan impera la raó, la resposta emocional pot quedar bloquejada i impedeix exterioritzar els sentiments o captar les emocions dels altres. Quan predomina l’emoció, el sistema racional queda desactivat i es produeix el que Goleman anomena “segrest emocional”.
Cada dia prenem moltíssimes decisions. Unes són poc transcendentals, com la roba que ens posarem, però d’altres poden condicionar el nostre futur o el d’altres persones. En cadascuna, el nostre cervell analitza pros i contres així com els possibles efectes adversos.
Malgrat això, no som cent per cent eficaços, perquè tenim dificultats per preveure i considerar totes les possibles opcions com faria un ordinador. No tenim tota la informació, som éssers imperfectes i és bo que reconeguem les nostres imperfeccions i les dels altres. La majoria de nosaltres ha experimentat la sensació del nus a l’estómac o la veueta interior posant el seu granet de sorra durant la presa de decisions de reflexió racional. Aquestes sensacions són indicadors del cervell que, davant d’una multitud massa gran de dades, ajuda a la presa de decisions guiat pels aspectes que considera més importants. Malgrat això, els seus efectes no sempre són positius. Deixar-nos guiar només pels pressentiments pot menysprear la utilitat dels processos de raonament i portar-nos a actuar de forma compulsiva, cosa que els passa més freqüentment als adolescents durant el procés de transformació al cervell adult.
Els components centrals de les emocions són reaccions fisiològiques (increment del ritme cardíac, de la freqüència respiratòria, tensió muscular...) i els pensaments. És necessari adquirir certes habilitats per poder gestionar les emocions, ja que una intensitat excessiva pot fer que una persona les visqui com estats desagradables o que la portin a realitzar conductes indesitjables. Hem d’aprendre a no reaccionar de manera instintiva a aquesta reacció fisiològica a través de formes de comportament socialment acceptades. Totes les emocions tenen la seva funció, però cal aprendre a fer-les servir a la nostra conveniència per no ser-ne víctimes .
La ràbia ens serveix per rebutjar una situació que no ens agrada i ens proporciona l’empenta que necessitem per canviar-la.
La por ens adverteix del perill i ens ajuda a fugir per no posar-nos en perill.
La felicitat ens inhibeix els sentiments negatius i l’estat de preocupació, i ens proporciona un suplement energètic que ens predisposa a afrontar qualsevol tasca i assolir els nostres objectius; per tant, cal perseguir-la sense confondre-la amb l’alegria. Pots ser feliç tenint problemes importants per resoldre? La meva resposta des de la pròpia experiència és que sí, si aconsegueixes no focalitzar tota la teva atenció en els problemes sinó separar-los. D'aquesta manera podràs comprendre que hi ha una solució per a cadascun i que, no per dedicar-los tota la teva atenció, et queda temps per mirar de fer aquelles petites coses que et proporcionen benestar (lectura, música, dansa, converses o activitats amb amics, esports, hobbies diversos) i que fan les coses una mica menys complicades. Per tant, aquí és on cal enfocar tots els esforços.
L’amor, la tendresa i la satisfacció sexual també activen el sistema autonòmic, el parasimpàtic, i alliberen tensió, relaxen el cos i la ment i afavoreixen la convivència. Aquestes són també emocions que cal potenciar, especialment, en moments de tensió.
Quan apareix l’emoció hem de ser capaços de fer el següent:
1. Saber reconèixer-la.
2. Saber classificar-la com a positiva o negativa.
3. Aprendre a expressar-la de la manera més adequada per a nosaltres i per al nostre entorn. Reprimir les emocions negatives, per exemple, ens perjudica perquè pot ocasionar que l’emoció negativa es prolongui en el temps i augmenti el nostre malestar. Tampoc és adequat, en altres situacions, expressar lliurement i sense mesura la nostra emoció. L’expressió de les emocions requereix la capacitat de “dominar-les”, modular-les i donar-los la forma d’expressió adequada. Això és en realitat l’autocontrol emocional.
4. Si l’emoció és negativa, cal entendre-la com un avís que hem d’actuar per resoldre la causa o el problema que l’ha produït.
Comments