En el moment en què els nostres fills o filles ingressen a un centre terapèutic, la comunicació amb el centre sobre el procés terapèutic és clau en l’evolució i recuperació del pacient. Sovint, la manca de comunicació o d’informació generen malestars, angoixes o creences falses a les famílies. També passa el mateix amb l'excés d’informació. Tant un com altre poden generar una certa desinformació que seria perjudicial per als joves ingressats. Les famílies, per poder afavorir la recuperació dels fills i filles, han de poder conèixer en tot moment l’evolució que aquests fan, però a través del canal adequat i sovint, trencant la comunicació amb el pacient. Aquesta fase és molt dura i difícil per les famílies, que estan lluny dels fills i no poder comunicar-se amb ells els genera inquietud. És per això que és molt important mantenir el contacte amb el centre utilitzant tots els canals que aquest ofereix i fent-ne un ús adequat i respectant en tot moment les orientacions dels professionals.
Els canals de comunicació són diversos:
Comunicació abans de l'ingrès
La primera comunicació fonamental que rep la família és la informació sobre el centre abans que el fill o filla ingressi. Es tracta d’un moment clau, ja que les famílies estan esgotades, desbordades, i han de prendre una decisió per la qual no estan preparades. A Font Fregona, en la primera visita ja es veu l’experiència i la professionalitat del centre. Fan una visita personalitzada de 3 hores durant la qual no només expliquen tots els aspectes referents a l’ingrés i al procés terapèutic sinó que ensenyen tot el centre i es pot veure com viuen el dia a dia els nois i noies ingressats. La transparència del centre en aquesta visita genera una confiança que serà necessària en el moment en què el fill o la filla ingressin.
Informe setmanal
Un cop ingressat el jove, comença un període de no comunicació amb el fill o filla fins que es puguin tenir les primeres visites. A partir d’aquest moment comença la segona comunicació, la trucada telefònica tan esperada i alhora temuda dels dijous amb l’EAF (equip d’atenció familiar). Aquestes trucades són claus per a entendre l’evolució del pacient. Són trucades llargues, on des del centre es detalla com ha anat la setmana i les diferents situacions, tant positives com negatives que s’han donat. Les famílies reben al detall com està el fill o filla i alhora poden preguntar tots els dubtes que tinguin. També orienten a la família sobre el tipus de missatges que cal donar als fills o com podem preparar la visita del cap de setmana en cas que n’hi hagi.
Comunicació amb els terapeutes
En tercer lloc, hi ha la comunicació amb els i les professionals mèdics. Les trucades amb psicòlegs o psiquiatres ajuden a entendre l’evolució del pacient des d’una mirada mèdica i no pas tant des de la seva actitud en el dia a dia. Sovint, com són els que reben al pacient de manera individual, comencen a entreveure alguns canvis abans que el pacient els mostri davant del grup i poden donar a les famílies algunes informacions afegides i diferents de les que dona l’EAF.
Comunicació amb els docents
En quart lloc, els docents de l’escola també comuniquen amb les famílies sempre que sigui necessari. Fan informes trimestrals de l’evolució acadèmica, i responen qualsevol pregunta dels familiars. Els joves ingressats estan en edat de formació. La seva situació sovint els ha portat a un fracàs escolar del qual creuen que no sortiran. Els docents a Font Fregona els ajuden a recuperar el gust per l’estudi i la confiança en si mateixos oferint-los l'oportunitat d’aconseguir una formació que serà necessària en el seu procés de reinserció.
Tots aquests professionals treballen en xarxa. Només mitjançant aquest treball sistèmic entre els diferents professionals, els pacients i les famílies es pot assolir l’èxit terapèutic. I a més a més d’aquests canals, n’hi ha de molts altres també fonamentals. Les xerrades de famílies cada tres setmanes organitzades per professionals del centre al voltant de diferents temes sobre el procés, els missatges que les famílies envien tres cops per setmana als fills i filles, les cartes que els nois i noies envien als pares i mares, les reunions amb el pacient, la família i l’EAF els dies de visita, i les converses entre el pacient i la família quan hi ha visites o sortides, són també part del procés comunicatiu. I fins i tot, quan es talla la comunicació amb el pacient per part de la família per recomanació terapèutica també és comunicació i el missatge és clar: has de fer un esforç per canviar.
Grup de famílies
Mensualment es duen a terme reunions psico-educatives del grup de pares, moderades per una de les terapeutes. Aquest espai és fonamental per al procés d'acceptació i aprenentatge que fan les famílies. Així mateix, permet el desfogament i la compartició de dubtes, inquietuds i emocions en un entorn on l'empatia, la comprensió i l'acompanyament són mutus i molt necessaris.
Complementàriament, les reunions del grup de l'associació permeten estendre aquest recurs en el temps, més enllà de l'ingrés. Resulta molt enriquidora l'experiència de les famílies d'ex-interns, que aporten una visió global des de la perspectiva d'haver passat per totes les fases. Així mateix, les famílies disposem d'un canal directe de comunicació amb la resta a través del grup de Whatsapp, canal del que tenim cura, utilitzem amb diligència i que ens recorda que som tribu i som allà els uns pels altres.
Cal tenir en compte cada detall, cada paraula, cada lletra escrita en una carta, cada conversa amb l’EAF (Equip d'Atenció Familiar) o amb els diferents professionals, les xerrades amb altres famílies, les paraules dels nostres fills per a poder entendre el procés. Un procés llarg, difícil, sinuós, però necessari per a donar una oportunitat a tots aquests adolescents que en algun moment van perdre el seu camí. Ajudem-los a recuperar-lo i tinguem present que la comunicació és clau per aconseguir-ho.
Comentários