La confiança: paraula clau en el procés terapèutic

Confiança

1 1 f. [LC] Seguretat de qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú.

DIEC 2

La paraula confiança ha de ser la paraula clau en boca de qualsevol noi o noia que estigui ingressat en un centre terapèutic així com la de les seves famílies i la dels professionals que hi treballen. La confiança, vista i entesa, des de diferents punts de vista. Cal fer una mirada extensa per contemplar-los tots i que el procés terapèutic tingui èxit.

En sociologia i psicologia social, la confiança és la creença que una persona o grup serà capaç i desitjarà actuar de manera adequada en una determinada situació i pensaments. La confiança es veurà més o menys reforçada en funció de les accions i valors.

És des d’aquest primer punt de vista a partir del qual treballa l’equip de professionals de Font Fregona. Totes les accions, paraules i orientacions que reben els nois i les noies, des de la primera fins a l’última, tenen com a objectiu final aconseguir la seva recuperació i parteixen precisament d’aquesta visió grupal i de com la comunitat, treballant conjuntament i enfortint llaços de respecte envers els altres, enforteix també els valors de cada individu.

I aquesta confiança grupal que els professionals mostren vers els nois i noies, permet que a nivell individual lluitin per guanyar-la dins l’espai que ocupen en la comunitat. Quan arriben, la confiança s’ha perdut. Les seves famílies, els seus amics i professors, i fins i tot alguns professionals ja no hi confien en ells. I els qui menys hi confien són ells mateixos. Les seves conductes els han dut a un punt de no retorn, del qual no estan satisfets i no els dona la felicitat, però no hi confien gens a poder canviar. A poc a poc, a mesura que van adaptant-se a la vida al centre, se’ls donen més responsabilitats i s’adonen que els professionals confien en ells. Es recupera la confiança perduda.

I és llavors quan entra en el procés un segon punt de vista de la paraula confiança. Segons el filòsof Nietzsche, “tenir fe en un mateix significa tenir seguretat i confiança en què es pot fer el que un vol o es proposa en qualsevol circumstància. Per tant, que les circumstàncies ens seran propícies o que podrem superar les situacions més difícils perquè tenim aptituds per fer-ho.” I són aquestes aptituds les eines que aprenen al centre, de manera que quan surten poden desenvolupar-les per afrontar les dificultats i recuperar la seva autoestima, la confiança en ells mateixos i que els altres hi puguin tornar a confiar.

La primera accepció de la paraula confiança del diccionari de la Real Academia de la Lengua diu: “esperanza firme que se tiene de alguien o algo”. Des d’aquest tercer punt de vista han de fer-se seva la paraula confiança les famílies que tenen ingressat un fill o filla. Confiança en el centre, en què tot allò que recomanen els diferents professionals surt de l’experiència de molts anys i que, tot i que sovint és molt dur i difícil, cal mantenir-la per poder ajudar el pacient. Quan arriba aquell moment en què des del centre no es recomanen fer visites, o deixar missatges, o cal deixar-ne alguns molt ferms, la confiança pot arribar a trontollar, però és quan és més important que mai mantenir-la. Només si es manté es produirà el canvi.

I sobretot, cal recordar que sempre, sigui quin sigui el punt de vista des del que vivim aquesta confiança, l’objectiu final és per part de tots, la recuperació i curació dels nois i noies.