L'adolescència és una època en la que toca anar separant-se dels pares i establint vincles amb els iguals. El confinament i les diferents mesures d'aïllament social imposades per prevenir el contagi de la Covid-19, ha alterat aquest procés natural ocasionant dificultats en la gestió de la ira, la frustració, l'avorriment, la incertesa i també la tristesa.
En casos d'adolescents especialment vulnerables, l'impacte sobre la salut mental ha resultat demolidor. Només cal veure les xifres. El codi de risc de suïcidi de la Generalitat de Catalunya ha detectat un increment del 27% en les temptatives. Al servei de salut mental de l'Hospital de Sant Joan de Déu, s'han incrementat en un 47% els adolescents atesos d'urgència i, segons els especialistes, els casos són cada vegada més greus. Crisis d'angoixa, addiccions, depressió, anorèxia i auto-lesions han augmentat de forma molt significativa.
Per si això no fos prou, els mitjans de comunicació han afegit un pes més sobre les espatlles dels adolescents, assenyalant-los com a grans culpables de l'expansió del contagi per la transgressió de les normes de prevenció, en una generalització summament nociva.
D'altra banda, a diferència d'altres països, Espanya és el país en el qual els més joves són els qui més dificultats tenen per accedir al mercat laboral. Si a això sumem el fet que moltes famílies han perdut les fonts d'ingressos i han perdut poder adquisitiu fins al llindar de la pobresa, l'impacte sobre els joves afectats és devastador.
Els joves necessiten espais on ser escoltats. Iniciatives com "KMK – Kè M’expliKes?" de l'Ajuntament de Barcelona, intenten omplir aquests buits i obren les portes a parlar sobre el malestar individual de l'adolescent, com a pas previ a l'atenció en un servei de salut mental.
Des del punt de vista de les famílies, cal mantenir una comunicació oberta, fluida i no intrusiva amb els fills adolescents. Des de l'empatia, sense jutjar la seva conducta, sense escandalitzar-nos i mirant d'empoderar-los i oferir-los eines per tal que puguin donar sortida als seus neguits. Promovent l'esport i activitats relacionades amb els seus interessos. I molt expectants per detectar senyals d'alarma o conductes de risc com ara un canvi radical d'humor, d'hàbits, companyies inadequades o abandonament escolar. En aquest cas, cal consultar un especialista com abans millor a fi de poder prevenir o aturar l'inevitable escalada que comporta el trastorn de la conducta o l'addicció a la que puguin haver caigut (drogues, tecnologia, auto-lesions, dependència emocional,...)
コメント