top of page
Search

Violència filio-parental

La violència filio-parental fa referència al conjunt de conductes reiteratives de violència física o psicològica dels fils cap als progenitors o aquells qui ocupen el seu lloc. Hi ha hagut un augment significatiu els darrers anys, però habitualment és una realitat invisible que s’amaga per vergonya i només un 15% dels casos es denuncien.


Modalitats de violència filio-parental


Hi ha tres modalitats de violència filio-parental:


Violència psicològica


Deixa molt trauma en les famílies, entre tots els convivents i sovint costa de detectar fins que no està ja molt avançada. Els fills manipulen per aconseguir anul·lar l’autoritat dels pares i això genera en els progenitors molta inseguretat i baixa autoestima. És freqüent plantejar-se què hem fet malament com a pares/mares i intentem buscar l’origen del problema culpabilitzant-nos, fins i tot fent sentir culpable a l’altre membre de la parella, desestibilitzant encara més la situació familiar. La violència psicològica és la més difícil de detectar i sovint es normalitza perque no se sap amb qui parlar.


Violència física


Quan el jove agredeix físicament o destrueix objectes de la llar.


Violència econòmica


Quan hi ha robatoris i furts d’objectes de la llar.


Dels joves que exerceixen violència filio-parental, un 60% són nois i un 40% son noies. La psicològica sol ser més exercida per les noies i la física pels nois, i en més de la meitat dels casos va associada al consum de substàncies.


Causes de la violència filio-parental


Hi ha una multi-causalitat que porta a aquest tipus de violència.


Factors individuals


Factors de personalitat com una alta impulsivitat o una baixa tolerància a la frustració. També la necessitat d’aconseguir les coses ràpidament, l’egocentrisme, una mala gestió emocional, una baixa autoestima i a vegades situacions d’assetjament. Alguns trastorns com el TDAH o trastorn límit de personalitat poden ser factors desencadenants.


Factors familiars


Models educatius massa autoritaris o massa permissius o sobre-protectors. Tot i que sovint, joves que han tingut límits, desencadenen aquesta violència per altres factors.


Factors socials


L’excés d’estímuls, els models d’èxit ràpid i fàcil, la permissivitat social en la falta de respecte cap a les normes.


Com afrontar la violència filio-parental?


Quan les famílies es troben en aquesta situació, cal restablir la dinàmica. Les famílies estan esgotades, han perdut la confiança en el seu rol com a educadors, tenen por, se senten culpables i sovint amaguen el problema. Quan finalment decideixen demanar ajuda als professionals, sovint se senten qüestionats. És freqüent que fins i tot alguns professionals intentin reconduir la violència familiar canviant l’estil educatiu de les famílies i qüestionant que són els models educatius els que han agreujat la situació. Cal tenir en compte que si bé l’estil educatiu pot afectar, quan ja hi ha una situació de violència instaurada, els membres del nucli familiar estan molt afectats emocionalment i l’única solució és posar distància. És per això necessari l’ingrés en un centre terapèutic on la distància ajuda a recuperar el vincle perdut.


Al principi de l'ingrés, els nois i noies ofereixen resistències i volen manipular els professionals del centre com ja han estat fent durant molt de temps amb altres professionals que els han tractat ambulatòriament. No és fins que paren les resistències que comença el canvi. Quan s’adonen que ja no són ells qui dominen la situació, han de començar a canviar. Estan acostumats a fer el que ells volen amb els pares/mares. Quan, aquests, seguint els consells dels professionals del centre s’empoderen i canvien els seus missatges o fins i tot deixen d’enviar missatges o visitar els fills, és quan aquests s’adonen que ja no controlen la situació i les resistències al canvi cedeixen. Mentre el jove està ingressat, la família també ha de treballar, ja que sovint hi ha un estrès posttraumàtic i la por a repetir la situació quan surti el fill o filla, podria dificultar la seva recuperació. Per això la família ha de treballar a resposta que dona per no condicionar el retorn del familiar.



22 views0 comments

Recent Posts

See All

Comentários


bottom of page