top of page
Search
  • Writer's pictureAssociació de Famílies Fontfregona

Això no em pot estar passant a mi. La confusió inicial i la importància d’acceptar el problema

Updated: Jul 2, 2021

Tenim tendència a pensar que les “desgràcies” no ens tocaran a nosaltres. Probablement sigui per instint de supervivència. Aquest fet, de vegades ens impedeix veure-les venir i quan ja les tenim a sobre, resistir-nos a acceptar-les inicialment i iniciar un seguit de preguntes absurdes sense resposta que no ens permeten avançar en la solució. Per tant, com abans acceptis que t’ha tocat a tu i trobis qualsevol resposta a aquestes preguntes que t’ancoren en la culpa i el victimisme, abans les podràs llençar a la brossa i posar-te les piles.


El nostre cervell és molt llest i per higiene emocional tendim a oblidar les coses dolentes i recordar les bones. De la mateixa manera, davant una situació que ens angoixa, tenim tendència a triar l’opció que menys malestar ens produeix i sovint ens enganyem per no patir, prenent decisions que són pa per avui i fam per demà.


Quan tens un fill/a que té una malaltia greu, no dubtes a recórrer cel i terra per guarir-lo, malgrat necessiti un tractament que impliqui passar un any o més en un hospital. Però quan el teu fill/a està en situació de risc i necessita un tractament que impliqui un internament de més d’un any, ja no ho veus tan clar ni et resulta tan senzilla la decisió.


Sobre aquesta elecció pesen molts prejudicis socio-culturals i molta desinformació que no ajuden a la presa de decisions.


En primer lloc, com en tota situació traumàtica, acostuma a sorgir la fase de negació del problema. Al nostre ego li costa molt acceptar que malgrat hem donat tot el nostre amor al nostre fill/a, triat les millors escoles, acompanyat de prop en tota la seva infantesa i posat límits de la millor manera que hem sabut, arriba un dia en que tot això sembla que no ha servit absolutament per a res i el noi/a es fuga de l’escola i de casa, es vincula en la marginalitat, consumeix tòxics, és agressiu, s’auto-lesiona i/o es posa en problemes dia sí i dia també.


Pateixes cada dia de la teva vida, la teva intuïció et diu que aquesta situació no pot millorar espontàniament ni amb mitjans convencionals, el/la veus malament, el sistema i la societat no t’ajuden, et trobes sola i desbordada però sovint, la idea de triar una opció terapèutica que impliqui haver de separar-te d’ell/a durant més d’un any et sembla més dolorosa que el patiment que tens cada dia. I així és com entres en un bucle del qual no en sortiu cap dels dos i, entre tant, la situació es va deteriorant cada dia més i més. Ell/a es col·loca cada vegada en situacions de més risc i la convivència a casa esdevé insuportable.


Et passen pel cap mil creences que no et deixen moure. T’escoltes a persones que no tenen prou informació per aconsellar-te i malgrat tot ho fan i els seus consells et pesen.


La vida t’ha demostrat segurament més d’una vegada que quan t’encalles en un tema i no ets capaç de resoldre’l satisfactòriament, et va donant ocasions cada vegada més contundents per tal que te n’adonis que no fer-ho no és una opció. I arriba el fet detonant que pot ser reversible però també irreversible però que t’obliga a prendre una decisió. Jo t’aconsello que ho facis abans d’arribar aquest punt perquè, et seré clara i directa, aquest punt pot ser, per exemple, una sobredosi, una ganivetada mortal o un brot psicòtic del qual el teu fill/a ja no torni més a la realitat o, d’altra banda un acte delictiu que enlloc de permetre’t triar un internament terapèutic, impliqui un internament penal, en el qual cas hauràs perdut l’opció de guarir-lo per sempre més i el noi/a no només no millorarà sinó que empitjorarà molt més. És això el que vols realment o penses de forma infantil i utòpica que a ell/a no li passarà?


Una altra pregunta que seria bo que et fessis és per què si el teu fill/a que té l’opció de gaudir d’una família estructurada que se l’estima, si és aquest el teu cas, uns estudis que li permetin tenir un bon futur i uns amics sans i esportistes, tria una vida insana i problemàtica? Creus que és feliç? Ningú acostuma a triar aquest camí perquè sí. Acostuma a haver una raó que, moltes vegades, ni tan sols fan conscient fins que han aconseguit sanar-se.








27 views0 comments

Recent Posts

See All

Comentários


bottom of page