top of page
Search
  • Writer's pictureAssociació de Famílies Fontfregona

Com comunicar amb fills adolescents?

El passat 15 de gener, l'escriptora catalana-mexicana Lolita Bosch va impartir una xerrada molt interessant a la nostra Associació. El tema que va exposar tractava sobre l'escriptura terapèutica i com poder entaular una conversa amb els fills adolescents. Acostumada a acompanyar víctimes de diferents llocs del món (adolescents víctimes d'assetjament, del narcotràfic, de la violència…), en els tallers que imparteix, la Lolita Bosch proporciona eines literàries per tal que les persones siguin capaces d'entendre el que els passa. Les principals idees que ens va transmetre van ser les següents:


L'escriptura és una eina que, com altres arts, ens pot ajudar a comprentendre i expressar com estem. És molt difícil per a tothom, adults, joves i nens -fins i tot encara que no haguem patit una experiència traumàtica- saber com estem. En el cas dels adolescents és especialment complex. Quan a un adolescent li preguntem com està, ens explica com se sent, perquè no sap com està. Els sentiments van i vénen, no romanen i sovint no ens volen dir el que senten, per exemple quan senten por no ho diuen perquè no entenen que són sentiments temporals i creuen que romandran.


L'adolescent d'avui dia viu en una societat on es troba davant de tres problemes:

1. Per una banda, té una pressió comercial molt forta. Això els diferencia de la generació dels seus pares que és la darrera que no va patir aquesta pressió.

2. En segon lloc, se'ls ha convençut que el futur ja no existeix, el planeta no durarà, no tenen opcions de futur i això condiciona molt la seva motivació i manera d'actuar.

3. En tercer lloc, la pandèmia de COVID els ha fet replantejar moltes situacions.

Sempre intentem ser lògics i comprensius amb els adolescents, i una manera de poder entrar al seu món és a través de l'art, perquè amb l'art poden expressar allò que senten.

La literatura és una tècnica artística a través de la qual els podem ensenyar a entendre com estan.


Qui sap explicar el que sent o el que li passa té una fortalesa sobre el que no sap explicar-ho.


Vivim en una cultura on els adolescents han de fer-se comprensibles als adults. Sovint, els adults preguntem als adolescents coses diferents de les que realment volem saber. I ells ho detecten i això dificulta la comunicació. A través de la literatura, s'hi pot accedir i trencar la dificultat de parlar sobre un mateix.


Hem d'entendre que quan preguntem als adolescents com estan, no ha de ser per calmar-nos a nosaltres mateixos, per treure'ns les nostres preocupacions o malestars, sinó per saber realment com estan. Axò ho podem fer a través de la literatura. Una manera de que la persona es puguin expressar és escriure sense pensar, deixar fluir l'escriptura lliurement, sense parar. El que es coneix com a escriptura espontània. La literatura ens ajuda a dir la veritat i tal com va verbalitzar una víctima de l'holocaust: “l'expressió és el contrari de la depressió”. La literatura no guareix, però fa que siguem més capaços d'entendre'ns i d'entendre el món.


Els objectius de la literatura i de la comunicació amb un adolescent són que pugui expressar:

1. Què veu?

2. Què sent?

3. Què està passant?

4. Com fa per a que els altres ho entenguin?


Aquests quatre passos serveixen perquè trobi sentit al que està dient. Per a un adolescent, escoltar o dir tot de cop és molt difícil. Per això, si ho desgranem de mica en mica, grill a grill (el mètode mandarina), ens ajudarà a entendre'ls. És sempre bo que ens diguin com estan i és fonamental que desgranin els sentiments. No cal que cada dia ens diguin com estan, però és important que ells ho sàpiguen. Aquesta és una manera de donar-los eines de gestió emocional.


El més important d'aquest procés és la persona arribi a descobrir:

1. Com he arribat fins aquí?

2. Què és això que em passa?

3. Què ho provoca?


Conversar genera vincle, però hem de vigilar de no sobrepreguntar a un adolescent. Si no hi ha una certa distància, és impossible poder explaiar-nos. La literatura, a través del relat, permet que l'adolescent es faci seu el que li passa. Si els sobrepreguntem és que no els escoltem prou, i això els adolescents ho detecten. La literatura ens fa apropar-nos a l'altre de manera que al final ho acabem comprenent. I aquesta escolta a través de la literatura és una escolta reparadora que crea un vincle.


Dir com estem i qui som ens salva. Dir i parlar és sanador.


La nostra generació ha de trobar un lloc de confluència amb l'adolescent. Si ells usen tecnologia, no podem pretendre que no la facin servir, que tornin enrere. Nosaltres hem d'arribar-hi i, si cal fer-ho a través de la tecnologia, és perfectament vàlid. Forma part de la comunicació el fet de trobar l'espai on poder-nos comunicar efectivament.


Tenim la sensació que tenir molta informació dels nostres adolescents ens serveix per entendre'ls, però no és així. En realitat gairebé no ens serveix per a res. En realitat el que volem saber és com estan i si necessiten ajuda. La finalitat última de la comunicació és la justícia. I per això és molt important explicar als nostres fills també com estem nosaltres. Així podrem establir un vincle més estret amb ells.




12 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page