Francesc Perendreu, fundador de la fundació Acencas, especialista en addiccions socials va impartir una interessant xerrada a la nostra associació. Hem recollit les idees més interessants que poden ajudar a les famílies d'adolescents, especialment els que tenen més risc addictiu.
Francesc Perendreu es declara exludòpata fa 32 anys i exaddicte a les relacions. Educador contra toxicomanies a l'Hospital de St. Pau de Barcelona. Va crear la primera associació de ludopatia de Catalunya i es va trobar que contactaven amb persones que tenien addiccions d'un altre tipus. Aleshores va crear Acencas. Avui dia el que es treballa més és l'addicció tecnològica i les relacions de dependència.
Situació actual de les addiccions
Avui dia el que es treballa més és l'addicció tecnològica i les relacions de dependència.
El món de l'addicció hi ha involucionat. Les addiccions es desplacen. Deixes una addicció, però et tornes addicte a una altra cosa. L'addicció som nosaltres mateixos. És un problema d'immaduresa en alguna àrea de la personalitat que porta a l'autoengany. Ex: ja no em drogo, per tant, puc beure perquè no passa res, no és la meva addicció. Qui diu alcohol, diu xarxes socials, tecnologia, etc. La qüestió és no pensar, evitar la por del fracàs.
Als joves, les addiccions comportamentals són bàsicament sobre apostes els nois, i sobre xarxes socials les noies. Si no els posen els likes que creuen que han de tenir, agafen depressió o anorèxia perquè creuen que no són acceptades.
Perfil del addicte
L'addicte, quan està pitjor, consumeix i així no pensa. La família sempre té por de la recaiguda. L'addicte percep la por de la família i juga amb ell al xantatge emocional.
L'addicte menteix sempre. L'addicció és un ésser viu que cal alimentar i és a l'inconscient. I l'inconscient només es pot dominar amb una gran feina de ioga i meditació.
L'addicte té un problema d'autoestima a alguna àrea. No ha de ser en totes. Per exemple: a l'àrea de la parella.
La zona de confort negativa on s'ubica l'addicte és còmoda perquè no s'ha d'esforçar ni demostrar res a ningú. Busca persones de baixa condició que no exigeixen res a canvi d'una suposada amistat, que en realitat és tòxica.
El procés de maduració és diferent en els homes i les dones. Una dona amb 12 anys sovint ja està preparada físicament per tenir fills i la seva ment madura i es responsabilitza abans. Un home pot ser immadur molts anys.
✓ En el cas dels nois, la culpa de tot allò que els passa és sempre de l'altre. No es responsabilitzen de res a la seva vida. Dirigeixen la seva ira o maltractament cap als altres.
✓ En el cas de les noies, la culpa de tot el que passa és sempre seva i se n'han de castigar. Dirigeixen la seva frustració cap a elles mateixes i s'autolesionen.
Hi ha addictes puntuals i altres de llarg recorregut que arrosseguen l'addicció a batzegades tota la vida. Només acudeixen a teràpia per ultimàtum de la família o perquè temen per la seva vida.
Trets de la personalitat que predisposen a la adicció
1. Egoisme mal entès
2. Cerca d'emocions
3. Cerca de vivències conjuntes
4. Evitació de la responsabilitat en qualsevol àmbit de la vida Al marge d'aquests trets de la personalitat també hi intervenen:
✓ factors genètics
✓ ambientals
✓ socials
Està demostrat que les vivències de la infantesa condicionen enormement a l'edat adulta. Si els pares han estat alcohòlics el fill té molts punts de ser-ho o també es pot ubicar a l'altre extrem, i és abstemi.
En el cas de les psicopaties, generalment s'inicien a la infància i tenen com a origen un pare maltractador.
Normalment, la combinació d'un pare absent i una mare permissiva abona el terreny perquè el fill surti addicte. Quan hi ha una gran divergència o dicotomia entre els pares, això genera inseguretat al fill, preferentment per absència de referent masculí.
El factor ambiental hi juga també un paper important. Hi ha addiccions com l'alcohol o l'esport que són acceptades socialment i fins i tot fomentades.
Tipus de addiccions
Estem en un món globalitzat amb addiccions globalitzades. Als anys 80 només existia la ludopatia i la drogoaddicció amb drogues de fabricació nacional. Actualment apareixen constantment noves addiccions, la majoria importades.
Drogues
L'haixix, el MDMA i les drogues sintètiques estan causant estralls i afectant greument la salut mental dels joves consumidors.
Alcohol
És una addicció socialment acceptada i fins i tot fomentada en molts àmbits. És el principal perill per als joves actualment, que s'emborratxen els caps de setmana i n'arriben alguns al coma etílic.
Una nova moda actualment són les adolescents alcohòliques per ús de tampons impregnats en alcohol. Això els permet que no els faci olor l'alè a alcohol i poder dissimular l'addicció obtenint la desinhibició que necessiten.
Addicció al joc
Està reconeguda com a malaltia per l'OMS des de 1992. Pot ser de dos tipus:
✓ Joc calent: resposta ràpida (casinos, bingos, rasques,…).
✓ Joc fred: resposta lenta (loteria, borsa -trading-).
En homes de més de 45 anys principalment es dóna l'addicció a les màquines escurabutxaques. En dones de més de 50 anys, el Bingo. En joves el problema és a les apostes.
Durant la pandèmia s'han aguditzat les addiccions tecnològiques o sexuals. L'accés a internet ho facilita. Els joves saben entrar a la Deep web. Són nadius digitals.
Addicció al sexe
Cal no confondre l'addicció al sexe (pornografia de la violació, masturbació compulsiva) amb la hiperactivitat sexual (necessitat de molts orgasmes al dia).
A Barcelona s'ha obert un prostíbul amb nines-robot sexuals on es cobra 100€ el servei i està morint d'èxit. Un robot sexual no contagia malalties de transmissió sexual, obeeix a totes les ordres que se li donen i complau sexualment amb la màxima eficàcia.
La realitat virtual ha generat sensors que es col·loquen als punts eròtics i que es poden estimular a km de distància, afavorint poder tenir una relació sexual a la distància.
L'exposició a videojocs i continguts digitals pornogràfics i violents afavoreix violacions en grup a edats cada cop més primerenques. Els pares han de saber que la majoria de nois consumeixen pornografia des dels 9 anys i els han de poder restringir l'accés i parlar amb ells sobre aquests temes, perquè està creixent una generació de nois amb una imatge del sexe distorsionada. Els nois creuen que han de vexar les noies perquè els agrada i elles creuen que han de deixar que les vexin perquè en això consisteix el sexe.
Adiccions tecnològiques
El 70% de la responsabilitat és dels pares que toleren l'abús en l'ús dels suports electrònics i no posen mitjans per controlar l'ús que fan els fills quant a nombre d'hores i quant a continguts. Avui dia, el 90% dels menors de 70 anys tenen mòbil.
Amb el mòbil pots comunicar-te, comprar, tenir sexe, veure una pel·lícula……. No cal sortir de casa. Agreuja les personalitats introvertides a nivell patològic.
La pandèmia ha empitjorat i diversificat molt aquesta mena d'addiccions:
Videojocs
Els que estan enganxats, s'aïllen, es tornen agressius, tenen problemes de son…. Representen un 24% de la població menor de 25 anys.
Metavers
Metavers implica alguns riscos per a aquells amb dificultats dadaptació a la realitat compartida. En primer terme, afecta aquells que ja presenten un comportament addictiu amb lús de videojocs o xarxes socials. També els patrons de personalitat amb dificultats dadaptació o amb tendència al comportament compulsiu. És el cas del trastorn de somni excessiu o inadaptat, que consisteix en la immersió intensa, perllongada i persistent en vivències fictícies que interfereixen en la vida social i projecte vital de la persona (paracosmos: món interior que s'ha creat l'addicte)
Criptomonedes
Mitjançant un curs de formació es capta adolescents de forma sectària i amb una estafa piramidal. Ells no volen ser com els pringats dels pares que treballen 8h al dia per un sou. Volen les recompenses automàtiques. Es regeixen per la llei del mínim esforç i tot allò que la facilita.
Addicció a les xarxes socials (ludomorfina)
És més pròpia de les noies. No us agraden i se senten soles. Aleshores es fan selfies constantment i les pugen a les xarxes, esperant rebre un nombre de likes que consideren adequat. Si no ho aconsegueixen, es deprimeixen fins al punt de voler morir. Es culpen de no seguir el patró estètic que consideren que han de complir i cauen en anorèxia.
Vivim a la societat amb més mitjans de comunicació, però és la societat més silenciosa de la història. Les persones emeten missatges però no dialoguen de manera bilateral. Hi ha molta solitud. És freqüent veure en un restaurant una parella on cadascú està amb el mòbil a la mà en lloc de parlar entre ells. El mateix passa amb els adolescents al parc. Estan sols als seus mons, en companyia d'altres que també estan aïllats als seus mons.
Relacions de dependència tòxica
La persona maltractadora justifica el que se sotmet al maltractament, fa sentir com l'altre creu que mereix ser tractat. L'addicte no s'agrada a ell mateix. L'addicció és un autosabotatge. És més pròpia de noies que nois.
Vigorèxia (Dismorfia muscular)
Addicció per a l'esport. És un trastorn mental pel qual qui el pateix s'obsessiona amb el seu aspecte físic fins al punt que canvia la seva conducta alimentària i els seus hàbits de vida per assolir una imatge que té al cap i que mai no sentirà que assolirà.
Preguntes per confrontar a un addicte amb la seva adicció
✓ Què necessites demostrar?
✓ De què fuges?
✓ Què t'aporta?
✓ Què et manca i cobreixes amb l'addicció?
Com fer prevenció?
Depèn del tipus d'addicció. Hi ha diferents tècniques. El diàleg (bilateral i sense jutjar) i el coneixement del fill són bàsics per poder anticipar o detectar signes dalarma precoçment.
En el cas de les addiccions tecnològiques, cal limitar-ne el temps d'ús. Per exemple, passar de 10h/dia de consola a 6h/dia.
En cas de drogues, què estàs disposat a fer com a familiar? En darrera instància, quan ja has cremat tots els cartutxos, has d'estar disposat a fer-lo fora de casa, o demanar-li que desaparegui de la teva vida o del món. Només així pots aconseguir que reaccioni. Usarà el xantatge emocional fins al límit d'amenaçar-te de no veure'l més o de suïcidar-se però, en la majoria de casos, si no hi ha altres problemes associats, no té el valor de fer-ho. No s'ha de caure en aquest joc.
Un addicte és un ésser molt egoista. Només li importa ell mateix. La resta del món és a les vostres ordres. Si no poden aconseguir allò que volen de l'altre, els ho fan pagar.
Hi ha dos tipus d'egoisme:
✓ L'egoisme ben entès és el que no permet que l'altre intervingui a la teva vida i les teves coses, però tu respectes la vida i les coses.
✓ L'egoisme mal entès és el que considera que te dret sobre les seves coses i sobre les dels altres
Com saber si un addicte está rehabilitat?
Quan un addicte ha fet un bon procés de rehabilitació, la seva ment ha madurat i no és fàcil que torni a recaure en el mateix. Sí que pot desplaçar addiccions sense adonar-se'n Ex: droga per esport o per noves tecnologies. Quan ja és adult, la família només pot estar alerta, esperar i acompanyar en cas que l'addicte travessi un moment difícil que el pugui temptar o si recaigui.
L'addicte sap si recaurà o no, però la família no ho sap i té por. Si l'addicte està ben recuperat i ha madurat, entendrà aquesta por i hi empatitzarà.
Una persona es considera rehabilitada al cap de tres anys. Els signes que ho estan són els següents:
✓ No tem, accepta i no defuig parlar del tema de l'addicció ✓ Sap que un addicte ho serà tota la vida
✓ Escolta
✓ Té la humilitat de reconèixer i entendre que ha fet mal a la família i comprendre la seva por a la recaiguda.
La família se n'emporta la pitjor part perquè no hi ha una solució màgica. Només es pot observar, dialogar, esperar i acompanyar.
Comments