top of page
Search

Addiccions i recaigudes

"El cervell que ha estat addicte és un cervell marcat, que haurà de protegir-se tota la vida".


El Dr. David Chesa, psiquiatra expert en addiccions, ens en dona algunes claus per entendre, prevenir i actuar:


El funcionament del cervell és el mateix amb qualsevol tipus d’addicció (droga, sexe, tecnologia, dependència emocional, ludopatia,...).


Passats uns mesos del procés terapèutic, les persones se n’adonen que la superació de l’addicció és un procés lent i llarg i va acompanyat de crisis. De vegades, aquestes crisis no es poden superar i hi ha petites recaigudes que poden portar de nou a la dependència i a repetir patrons de conducta addictiva prèvia.


Si es pot valorar la situació a temps i modificar els factors de risc, de vegades les recaigudes es poden revertir. Cal que la persona en sigui conscient, ho vulgui i demani ajut.


El canvi personal és complicat i hi ha moltes resistències inconscients i auto-enganys.

Si la persona recau una vegada i una altra i no respecta els compromisos adquirits pot ser degut a:


• que tingui alguna limitació mental que li ho impedeixi

• que no estigui tan bé com creu, ni vulgui canviar


Factors de risc per a la recaiguda


Hi ha dos tipus de factors: interns i externs


Factors de risc inherents a la persona

  • Baixa autoestima

  • Poca assertivitat

  • Impulsivitat

  • Esperit transgressor

  • Baixa tolerància a la frustració

  • Mala gestió de l’estrès

  • Necessitat d’aprovació social

  • Manca d’habilitats socials

  • Gran necessitat de cerca de noves sensacions

  • Locus control extern: creença de no ser capaç de resoldre els propis problemes i que la solució ha de venir de fora

  • Excés de temps lliure

  • Fracàs laboral o acadèmic

  • Angoixa

  • Bons records del que li proporcionava l’addicció

  • Pensaments que minimitzen el risc i afavoreixen l’addicció. Per exemple, no passa res per fumar-se un porro de tant en tant per relaxar-se


Factors de risc inherents a l’entorn


• Manca d’afecte

• Estil educatiu familiar

• Hàbits tòxics per part de la família

• Fàcil accés a l’objecte de l’addicció (droga, etc....)

• Ambients o llocs de treball ens el quals es consumeixen molts tòxics


Senyals d’alarma d’una possible recaiguda


Els senyals d’alarma poden ser inconscients per a la persona i, per tant, és important que el seu entorn sigui capaç de detectar-los i parlar-ne.


Actituds negatives que posen en dubte la pròpia recuperació


• Marcada autocompassió

• Insatisfacció permanent

• Rigidesa mental

• Depressió

• Excés d’eufòria

• Excés de confiança en un mateix i creença que ja té tota la feina feta

• Posar-se en situacions de risc per posar-se a prova a un mateix

• Problemes de relació amb l’entorn

• Somnis de recaiguda


Conductes negatives

  • Reaccions desproporcionades

  • Conductes addictives a fonts d’addicció diferents. Per exemple, abans era marihuana i ara és alcohol

  • Canvis d’estil de vida. Alteració de les rutines diàries....


El procés de recaiguda

  1. Pensament de recaiguda (pot materialitzar-se o no)

  2. Presa d’una decisió aparentment irrellevant. Per exemple, no esborrar el telèfon d’una persona amb la que s’ha compartit addicció

  3. La seqüència pot esdevenir circular: consumeixo fins que arribo a un punt en el que m’adono que no estic bé i em plantejo fer quelcom per deixar-ho, em poso en tractament, supero la crisi.... Cal ser conscient que la possibilitat de recaiguda sempre serà allà i pot reiniciar la seqüència.


Craving o ansietat per consumir


Aquest fenomen costa molt d’eradicar. El cervell que ha estat addicte, ha gravat sensacions que poden venir com a flaixos en moments determinats durant molts anys.


Factors que poden desencadenar el craving


  • Factors de reforç negatiu: Quan passes un mal moment i necessites sentir-te bé (el cervell recorda la sensació d’alleujament que proporcionava l’addició)

  • Factors de reforç positiu: Quan necessites recórrer a l’addicció per sentir-te més capaç de fer quelcom que et costa (per estar més actiu, per ser més sociable, per lligar....)

  • Factors externs: Quan hi ha senyals de l’entorn que relaciones amb la teva addicció. El cervell té una atenció selectiva en la captació de senyals de les coses que ens preocupen en un moment determinat. Per exemple, si estic embarassada veuré moltes embarassades


Es necessari que cadascú aprengui a detectar les situacions que li disparen el craving, que actuen com a condicionants Per exemple: si abans bebia quan estava trist o em prenia cocaïna per lligar, hauré de trobar substituts quan em trobi trist, en un cas, o quan vulgui lligar, a l’altre.


Cal conèixer-se molt a un mateix per aprendre a protegir-se. Quan ets conscient del que et passa, és quan pots demanar ajut.


Factors que afavoreixen el craving


• Tendència genètica

• Trets de personalitat (impulsivitat, transgressió, ànsia de noves sensacions...)

• Facilitat d’accés a la font de la teva addicció

• Toxicitat de l’entorn


Prevenció de recaigudes


  • Definir activitats sanes que es poden dur a terme per tal d’obtenir la mateixa sensació que abans proporcionava l’addicció, per tal que el cervell tingui l’equilibri que necessita

  • Dur a terme un seguiment terapèutic per tal de poder superar situacions de risc en fases primerenques

  • Establir compromisos (contractes terapèutics) que cal fer complir taxativament. Cal molta supervisió i molt de diàleg sobre les situacions de risc que es van donant en el dia a dia.

  • Roll-playing: planificar les possibles situacions de risc en les que la persona es pot trobar per tal de poder definir estratègies per abordar-les, de forma anticipada.

  • És necessari que existeixi consciència del perill i, per tant, por a la recaiguda, per tal de poder protegir-se. Sobretot a l’inici, cal escoltar molt i acceptar els límits de qui et fa l’acompanyament, per si de cas no n’ets capaç tu.

  • Interioritzar el fet que el pensament no és igual a l’acció i que, per tant, poden tenir pensaments de recaiguda, sense necessitat que es materialitzin.

  • Analitzar les motivacions que condueixen la persona al craving, per tal de poder neutralitzar-les mitjançant activitats que generen benestar

  • En el cas de les addiccions a tòxics, analítiques de control periòdiques (serveixen com a fre i proporcionen tranquil·litat a la persona)

  • Grups d’auto-ajut mutu com a reforç permanent, perquè el seu cervell està marcat de per vida

  • Conscienciació/motivació

  • Parlar cada dia sobre les vivències i sentiments

  • Entorn proper conscienciat de que no poden consumir cap tòxic davant de la persona que ha estat addicte, com a referent i com a facilitador. El que és bo per a tu, ho és per a mi




38 views0 comments

Comments


bottom of page