top of page
Search

Baixa tolerància a la frustració

Què és la baixa tolerància a la frustració (BTF)?


La tolerància a la frustració és la capacitat que tenim per suportar situacions desagradables que anem trobant a les nostres vides.


Cada vegada més persones pateixen de baixa tolerància a la frustració. Aquesta es concreta en la incapacitat de tolerar les molèsties, contratemps o demores en la satisfacció dels seus desitjos. No suporten cap sentiment o circumstància desagradable o que les coses no surtin com ells volen. En definitiva, no suporten sentir-se frustrats. Les coses lletges els semblen espantoses, les dolentes terribles i les molèsties insuportables.


La persona amb baixa tolerància a la frustració:

  • magnifica el costat dolent de cada situació

  • quan no pot satisfer els seus desitjos, insisteix, imposa i ordena als altres que els satisfacin

  • sent agitació, ansietat, tristesa, ressentiment o enuig amb el món

El paper de les creences irracionals


La baixa tolerància a la frustració se sustenta en creences irracionals que condicionen la manera de veure el món i interpretar la realitat i que, posteriorment es materialitzen en pensaments falsos i automàtics.


Les creences irracionals ens reafirmen en el fet que el malestar o la frustració són emocions insuportables que cal eradicar. La persona que té una baixa tolerància a la frustració:

  • creu que té dret a obtenir tot el que desitja i ho exigeix

  • creu que és necessari que la vida sigui més senzilla i confortable

  • creu que no pot suportar cap dificultat, demora o fracàs

  • confon els seus desitjos amb necessitats

D'aquestes creences, se'n deriven pensaments falsos, que sorgeixen de manera automàtica, i la persona afectada:

  • pensa tant de patiment la matarà (cosa que no passa)

  • pensa que no pot suportar aquesta frustració (cosa que és falsa)

  • vol ser feliç sempre (cosa que és molt difícil que passi)

Aquesta mena de pensaments ens col·loquen en un lloc des del qual és complicat poder resoldre la situació que ens neguiteja. No ens permeten la claredat i la calma necessaris per poder actuar amb sentit comú i, d'altra banda ens ancoren a la idea que no som capaços de resoldre la situació.


En el punt més extrem, la persona arriba a anticipar la situació que tem i les emocions que l'acompanyen. Experimenta por o ansietat a patir sentiments desagradables. Aquesta pràctica es coneix com "ansietat pel malestar".


En el cas de les persones que pateixen addiccions, l'ansietat pel malestar els porta a consumir per tal d'evitar l'ansietat que produeix l'abstinència o la situació desagradable per la qual transiten.


Com desmuntar les creences irracionals?


Tant si ens agrada com si no, la vida està plena d'incomoditats i és necessari aprendre a afrontar els problemes i el malestar per poder sortir-se'n en últim terme.


Si patim de baixa tolerància a la frustració i l'ansietat pel malestar ens bloqueja, podem qüestionar-nos les nostres creences irracionals. A tal fi, podem utilitzar un registre amb les següents columnes:

  • Columna A: Situació activadora antecedent

  • Columna B: Pensaments o creences

  • Columna C: Conseqüències emocionals i conductuals

  • Columna D: Debat

  • Columna E: Nou estat emocional

El procés és el següent:

  1. Adonar-nos que ens sentim malament i anotar-ho a la columna C del registre. Anotar també com actuem en aquest moment (com em sento?)

  2. Descriure la situació de partida, que ha desencadenat el malestar, a la columna A. (què ha passat?)

  3. Detectar els pensaments que tenim, i que alteren les nostres emocions i accions, i anotar-los a la columna B

  4. Qüestionar-nos els pensaments que hem plasmat a la columna B, verificant la seva veracitat i ajustament a la realitat a través de diferents preguntes:

    1. preguntes que intenten avaluar l'evidència lògica i la consistència i claredat semàntica del que estem pensant. Per exemple:

      1. puc demostrar que el que penso és així?

      2. on està escrit que això és així?

    2. preguntes que intenten avaluar les conseqüències reals de la situació. Per exemple:

      1. què és el pitjor que podria passar?

      2. puc sentir-me bé encara que això sigui així?

    3. preguntes que intenten analitzar a què m'aboca pensar d'aquesta manera:

      1. em resulta rentable i em compensa pensar com penso?

      2. quines conseqüències té en mi pensar d'aquesta manera?

      3. pensar així, millora la situació en la que em trobo, resol el problema o em fa sentir millor?

  5. Constatar el nou estat emocional que assolim després del debat amb nosaltres mateixos. Generalment, després de respondre'ns a aquestes preguntes, som capaços de modificar els pensaments automàtics per d'altres més realistes, pràctics i saludables emocionalment. No es tracta d'eliminar l'emoció negativa sinó de minimitzar-la per tal de poder analitzar la situació amb més objectivitat i transitar-la.




41 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page