Em vull treure de sobre el meu fill/a?
El teu jutge intern és molt probable que miri de sabotejar-te la decisió de l’ingrés amb creences tan absurdes com aquesta. Ets humana i tens un límit de resistència i de recursos per ajudar al teu fill, per tant, aquesta pregunta és absurda perquè no és allò que realment voldries però sí és allò que necessites.
Necessites saber que el teu fill estarà en un lloc segur i on el poden ajudar. Necessites pau, recuperar la teva serenor, la teva vida, la teva família, els teus amics i poder centrar-te en la feina quan estàs treballant. Per tant, desterra immediatament de la teva ment aquest pensament irracional i, si segueix torturant-te, evita caure en el victimisme. No t’ajuda, per tant, si cal escriu una llista de pros i contres si ho necessites, troba una resposta racional a aquesta pregunta i rebutja-la d’una vegada per totes.
Estarà bé? El cuidaran bé?
El teu fill estarà en mans de professionals experts que segueixen protocols subjectes a inspecció per part dels departaments de salut i educació de la Generalitat de Catalunya. Això ja és prou garantia que en tindran la màxima cura.
En el cas de Font Fregona, tenen un hort on conreen la majoria de fruites i verdures que consumeixen. A més aprenen a tenir-ne cura i a cuinar. Tot el que mengen és d’elaboració casolana i els ingredients de proximitat. Les racions són generoses i poden fer moltes repeticions (a menys que tinguin correccions que els ho impedeixin, cas en el qual els posen una ració doble d’entrada). Totes les correccions són proporcionals i respectuoses amb la integritat i dignitat de la persona.
Si aquest fet et genera la més mínima inquietud o dubte, l’equip directiu del centre està obert a parlar-ne sense embuts, amb la mateixa transparència amb la que t’ensenyen el centre i t’ofereixen la possibilitat de parlar amb alguns interns, per tal que et donin fe del seu propi cas, sense que ells hi siguin presents per fiscalitzar el seu testimoni.
És clar que el noi quan ingressa no és ell mateix i la seva única prioritat és tornar-nos a enganyar a tots plegats per sortir l’abans possible. La majoria ho fan contra la seva voluntat i sense cap consciència del problema. Durant el procés arribarà al límit, explotarà en algun moment, traurà el seu jo veritable i, només llavors es podrà a començar a treballar des de zero. Això implica un temps i que la personeta provi totes les coses que li passin pel cap fins que s'adona que ja no té més recursos i és molt més senzill i reconfortant fer les coses bé. S'ho ha de guanyar tot i qualsevol petit progrés té una recompensa.
Paral·lelament, els pares fem el nostre propi procés, ens refem del passat i ens proposem un futur millor, de nou tots plegats.
Per tant, quan t’assaltin aquesta mena de preguntes, mira de ser sincera amb tu mateixa i demanar-te si el teu fill era realment present a casa o només hi era el seu cos de tant en tant i amb la pitjor de les actituds. Pensa en el darrer Nadal, va dinar amb la família i vàreu gaudir de la seva companyia en harmonia?. I a les vacances d’estiu? les vàreu gaudir o patir? I el dia a dia a casa, com era fins ara? Veritablement t’estimes més tenir-lo a casa en aquestes condicions que internat a un centre, on estarà fora de perill i on el poden reconduir per tenir en el futur una convivència de qualitat?
Servirà d’alguna cosa aquest procés?
Si et passa pel cap aquesta pregunta és probable que el fatalisme s'hagi instaurat a la teva ment. A molts i nois i noies els ha servit. Per què al teu no li hauria de servir? Ningú no et pot garantir que sigui així però, no creus que la situació és tan crítica que qualsevol oportunitat de revertir-la de forma definitiva val la pena ser provada?
El procés terapèutic implica un gran treball d'introspecció i de disciplina quotidiana. El fet d'haver d'ocupar-se de totes les tasques de la casa, de cuidar l’hort, els cavalls, les classes, les sessions en grup, la teràpia individual... tot va conformant una xarxa de recursos personals necessaris per obrir-se pas a la vida. Cada dia tenen moltes oportunitats de dur a terme les seves obligacions de manera clara i ordenada, quelcom molt important per aquestes personetes tan dependents i des-estructurades.
Sense allunyar-se dels amics, les noves tecnologies, l'accés a tòxics o a eines amb les que puguin prendre mal, difícilment els nois i noies que pateixen trastorns de conducta d'alta complexitat podran sortir-se'n. La intuïció materna no sol fallar i ens ho xiuxiueja a l'orella cada dia. Només hem de mirar de no enganyar-nos i fer-li cas.
El problema del meu fill és diferent
Aquesta és una altra trampa freqüent a la que recorre la nostra ment per mirar de posar més resistència a la decisió de l'ingrés terapèutic.
Certament la casuística és tan variada que es podria dir que no hi ha dos casos iguals, i que hi ha molts problemes de salut mental que no responen a una etiqueta concreta. De fet, al voltant dels 14 anys, quan solen esclatar els problemes greus, encara són molt joves per tenir un diagnòstic psiquiàtric clar. El que importa és que, sigui quin sigui el cas, si el noi presenta una problemàtica que complica la convivència familiar i/o escolar, posa en risc la seva salut i, sovint fins i tot la seva vida, i s'han exhaurit tractaments ambulatoris sense una clara milloria, cal preservar-lo del perill i buscar solucions definitives com un internament terapèutic. D'aquesta manera, li estarem donant la possibilitat de de-construir una manera disfuncional d'afrontar la seva vida, i dotar-lo dels recursos que necessita per transformar-se i assolir una vida autònoma i satisfactòria.
A mesura que els terapeutes van veient com funciona, podran afinar el diagnòstic però, de debò que és el de menys perquè, sigui quin sigui aquest, el camí a recórrer és el mateix.
Poques famílies dels quin hem vençut els obstacles i les pors i hem pres la decisió de l'internament, ens hem penedit d'haver-ho fet. La immensa majoria, estem agraïts a la vida per haver tingut aquesta oportunitat, assumint que literalment ha suposat salvar la vida dels nostres fills. Si et trobes en aquesta tessitura, t'animem a desencallar-te i ens posem a la teva disposició per acompanyar-te en aquest moment de gran neguit.
Commenti