Malauradament la nostra cultura occidental judeo-cristiana ens ha ensenyat a jutjar entre el bé i el mal i ho portem incorporat de sèrie, per tant, ho solem automatitzar en els nostres pensaments.
És innegable la necessitat d’establir unes regles del joc que ens permetin conviure en societat i, per tant, a poc a poc hem anat construint unes normes socials de convivència i unes lleis que ens permeten fer-les complir i penalitzar a aquells qui no ho facin.
Quan una persona transgredeix les nostres convencions socials i el seu comportament no s’ajusta al que ens han ensenyat que és correcte, poques vegades ens aturem a valorar-ne els motius, més encara si aquesta transgressió ocasiona un perjudici contra persones i/o les seves possessions. Ens molesta, volem que “pagui la seva culpa” i que s’allunyi de nosaltres. És una actitud humana i comprensible però no sempre desitjable.
Tothom ha d’aprendre de les seves errades i les transgressions han de tenir conseqüències però és molt diferent aplicar una conseqüència pedagògica o terapèutica que una conseqüència purament punitiva.
La primera representa una oportunitat per aquella persona d’aprendre i fer les coses de manera satisfactòria, tenint cura de la seva auto-estima i ajudant-la a superar les seves dificultats.
La segona representa una amenaça per l’auto-estima de la persona que se sent marginada per la seva manera d’actuar i incapaç de canviar.
En principi, tots intentem fer les coses el millor que podem i sabem perquè, els nostres èxits ens ajuden a sentir-nos millor com a persones, per tant, el qui amb el seu comportament està sabotejant els seus èxits personals, probablement és perquè no té recursos personals per fer les coses d’una altra manera. I això, generalment, és degut a un trastorn que li ho dificulta.
Per tant, veure al transgressor com un malalt enlloc de com un gamberro ens ajuda a mirar-la des d’un punt de vista molt diferent, des de la compassió i no des de la ràbia, i, si ens ubiquem en aquesta emoció humana tan maca de la que la naturalesa ens ha dotat, ens podem comprendre i ajudar mútuament tots plegats i construir una societat més justa i humana.
Exposat així, sembla una qüestió lògica i l’elecció natural però, a l’hora de la veritat, quan ens toquen els nostres punts dèbils, no sempre som capaços d’ubicar-nos en aquesta posició. Costa fer-ho amb un fill o familiar, per tant, amb algú que no ens toca de prop, tenim un suplement de dificultat important. Malgrat tot, paga la pena fer l’esforç.
Quan tenim símptomes o dolències físiques, no dubtem a anar al metge. En el cas de la conducta, quan la persona presenta símptomes disruptius que li ocasionen dificultats en la seva vida quotidiana i en les seves relacions personals, cal analitzar la causa i, a tal fi,
és necessària una avaluació psiquiàtrica. D'altra banda, cal ser molt conscients que, en l'etapa adolescent, els trastorns de conducta solen anar acompanyats de consum abusiu de tòxics (marihuana, cocaïna, drogues de síntesi,........). Aleshores ens trobem davant de la famosa patologia dual. Els trastorns de conducta solen generar molta ansietat, que impulsa a la persona a cercar substàncies que l'apaivaguin i, sense adonar-se'n s'hi enganxa ràpidament i entra en una espiral d'ansietat/depressió que difícilment es pot trencar sense un tractament de desintoxicació.
El departament d’educació de la Generalitat de Catalunya, descriu el trastorn de conducta com una: alteració del comportament no imputable a trastorn mental, que limita substancialment les habilitats d’aprenentatge, les habilitats per estructurar o mantenir relacions interpersonals satisfactòries i que comporta alguna forma de malestar subjectiu. Tots els factors actuen de manera recíproca i en interacció. Els alumnes que presenten comportament problemàtic poden tenir diferents tipus de diagnòstic clínic o no tenir cap.
L’origen del trastorn de la conducta és multicausal, divers, com les condicions personals i contextuals que fan que es mantinguin. Les dificultats de regulació del comportament són una forma de retard del desenvolupament que afecta a l’autocontrol emocional, l’adaptabilitat, la flexibilitat cognitiva, l’afrontament a l’adversitat i a l'estrès i a la resolució de problemes. Les conductes reiterades, disruptives, desafiants,... Són l’expressió d’un malestar que l’alumne no pot resoldre per la via del pensament (Inflexibilitat).
Com més precoç sigui el diagnòstic i la intervenció, més possibilitats hi ha d'aconseguir superar-lo.
Comments