top of page
Search
  • Writer's pictureAssociació de Famílies Fontfregona

Reflexions d'una mare a un fill desorientat

Estimat fill/a,


Sé que probablement, en aquest moment de la teva vida, les meves paraules et rellisquessin. Tot i això, sóc conscient que tots som cecs als nostres defectes, i necessitem que les persones que ens estimen ens els facin veure i així poder fer alguna cosa amb ells. T'escric, per tant, des de l'amor i l'esperança que les meves paraules et serveixin per reflexionar, en un moment de la teva vida en què tot sembla estar al revés. Espero ser capaç de captar la teva atenció i interès. La meva intenció és plantejar-te una sèrie de qüestions sobre les quals va bé reflexionar en moments en què estem desorientats per tal que trobis les teves pròpies respostes.


Crec que inconscientment solem enganyar-nos tots, però al nostre inconscient sabem la veritat. Quan disfuncionem sentim un malestar intern evident. Deixem d'estar bé amb nosaltres mateixos perquè sabem que ens hem fallat a nosaltres mateixos. I això és una cosa que ningú es pot permetre perquè, quan et falles a tu mateix, pots fugir a l'altra punta del món, o buscar evadir-te amb mil coses, sanes o insanes, però la merda segueix a dins recreant-se, engrandint-se i campant per allà on vol. I quan un no està bé amb sí mateix, no es pot donar el que necessita i molt menys pot donar res als altres. Per tant, el més important és intentar treballar l'autoestima en primer lloc.


En aquest treball d'autoestima, hi ha determinats obstacles que ens compliquen el camí. Per un costat, els humans tendim a buscar l'opció més fàcil sempre, sense ser conscients de la gran limitació que ens imposa la senyora mandra, un potent virus que no ens permet prendre les decisions que hem de prendre. Creus que la mandra pugui estar fent efecte en tu i limitant-te d'alguna manera?


Un altre error humà, és pensar que la culpa de tot allò dolent que ens passa és dels altres. Això no tan sols no és cert sinó que ens fa perdre poder personal. Si jo no tinc responsabilitat personal en res del que em passa, no puc canviar res, per tant, no tinc el control de la meva vida i ho deixo en mans dels altres (el meu superior a la feina, la parella, la família, els amics...), col·locant-me en una posició de víctima que no em permet sortir d'on estic. Creus que ho estàs fent les coses tan bé com saps i pots, i realment són els altres els qui no tenen res més a fer que ficar-se a la teva vida per fastiguejar-te? Quin interès hi poden tenir per fer-ho?


Quan estiguis enutjat, tingues present que les paraules no se les emporta el vent. Les paraules ens poden canviar la vida per a bé o per a mal. Vols ser un tipus de persona que utilitzi l'agressivitat verbal per "defensar-se" d'un "suposat atac" o, per contra, vols ser una persona equànime que tracta de resoldre conflictes per mitjà del diàleg, l'empatia i el respecte? Com qualificaries tu algú que utilitza aquests mitjans? Creus que quan algú està molt enutjat és moment d'actuar i prendre decisions o, per contra, pot ser beneficiós aparcar el tema per quan pots pensar amb més calma i objectivitat? Reaccionar amb els nostres instints animals primaris, en lloc de pensar en quina és la millor resposta a una acció d'una altra persona, és origen de conflictes de diversa magnitud, molts dels quals donen resultats que destrossen víctima i agressor de per vida. Val la pena? O és millor esperar i pensar abans de parlar i actuar?


Una altra pregunta que crec has de poder respondre't és: on és la diferència entre l'ús i l'abús? Es considera que algú és addicte quan no és capaç de limitar l'ús/consum/... del seu objecte d'addicció, i aquesta extralimitació perjudica la seva salut, la seva autonomia personal, el seu desenvolupament personal quotidià (treball, estudis, etc..) i a les seves relacions personals. A més, quan la persona no té accés al seu objecte d'addicció (droga, relació amorosa, consola, mòbil,... o el que sigui en cada cas), pateix una síndrome d'abstinència que el porta a buscar-lo tant sí com no, sense importar els mitjans, ni els riscos que comporti per al benestar o el d'altres persones. Tampoc no accepta que ningú li faci veure que pateix una addicció i es posa a la defensiva quan algú ho fa. Segons aquesta definició objectiva, creus que actualment tens alguna addicció?


Una vida equilibrada i, per tant feliç, comporta que tots els nostres "vasos comunicants" han d'estar plens per sobre d'un mínim necessari (salut, família, parella, amics, feina, aficions,...) Quan un està per sobre del volum màxim i d'altres per sota del mínim sorgeixen els problemes i la vida es complica. Creus que tots els teus vasos comunicants estan suficientment plens?


Respecte de la felicitat. Què creus tu que és la felicitat? On la cerques? la teva felicitat depèn d'alguna cosa externa a tu que pots perdre en un moment donat? Si és així, no només no l'aconseguiràs mai, sinó que pots arribar a ser molt desgraciat/da. Tant de bo pogués tocar-te amb una bareta màgica per a que poguessis sentir i comprendre des del teu interior que la felicitat resideix només aquí i no en cap altra banda. Sé que cadascú hem d'experimentar molt de dolor abans d'aprendre això i que ningú no ens ho pot ensenyar. Tant de bo ho puguis aprendre abans que jo.


Respecte de la trajectòria vital de cada persona, crec que la diferència entre allò que és bo i allò que és dolent la marquen els resultats que obtenim amb les nostres decisions personals. Quan els resultats que obtenim ens són satisfactoris, això vol dir que les decisions que hem pres eren bones. Podran agradar més o menys als altres i això no té cap importància. Però quan els resultats que obtenim NO són ​​satisfactoris per a nosaltres o per al nostre entorn, aleshores hem de revisar les decisions que estem prenent. Creus que estàs prenent bones decisions en tots els àmbits de la teva vida (relacions personals, estudis/feina, administració dels diners, hàbits de vida, cura de la teva salut,..)?


Analitza les teves relacions personals amb les persones que t'estimes. En tens cura, t'interesses per ells?, procures adaptar-te a les seves necessitats alguna vegada, o t'interesses tan sols els utilitzes quan els necessites tu? La qualitat de les nostres relacions personals i el tipus d'enllaços que establim parla de qui som. Les teves relacions són sanes i equilibrades? Aportes tant com reps? Hi ha un respecte mutu basat en l'afecte? De vegades esperem molt dels altres, sense parar-nos a analitzar el que estem donant nosaltres, o si acceptem els altres com són o intentem que siguin com a nosaltres ens agradaria. Aquest és un motiu d'infelicitat permanent.


Arribats a aquest punt, si t'has respost totes aquestes qüestions amb sinceritat, segurament pots trobar l'origen del caos on actualment et trobes. Tots passem moments de desorientació, però no val mirar cap a una altra banda i fer veure que no passa res. Pensar que quan trobi una bona feina tot canviarà. Quan tingui parella tot canviarà. Quan..........tot canviarà. La vida no és així. Si l'autoestima, l'autodisciplina, el coratge i les ganes no es treballen i s'enfoquen a un objectiu clar i definit, pots estar anys fent tombs i encadenant mals dies que et porten més i més avall, i ho saps molt bé. Pren-te el temps que necessitis per reflexionar i empoderar-te, i agafa les regnes de la teva vida abans no caiguis tan avall que et costi anys remuntar. Saps que aquesta possibilitat hi és i és un perill real. Ho vols per a la teva vida?


En aquesta vida sin cometre molts errors, però cal aprendre i no repetir. Pots caure 1000 vegades, però t'has d'aixecar 1001. Si fas les coses bé, tindràs la família al costat pel que necessitis, sinó t'hauràs d'espavilar sol/a i afrontar les conseqüències de les teves decisions. Per a bé o per a mal, és la manera com la vida ens permet aprendre el camí.


La teva mare que t'estima



48 views0 comments

Recent Posts

See All

Kommentare


bottom of page